Archive for the ‘Multimèdia’ Category

La marxa dels indignats de llevant sortí de la plaça Ramon Llull cap a ciutat el passat divendres 17 a les set de l’horabaixa. La idea estava clara, volien unir amb el seu esforç les places de la part forana per arribar amb una sola veu i sentiment a la protesta convocada per dia 19 horabaixa pel carrers de Ciutat.

Sortiren així cap a Vilafranca una vintena de persones amb la idea de fer nit allà. S’arribà al poble veïnat ja caiguda de fosca i la benvinguda fou veritablement inoblidable. Els companys vilafranquers havien parat taula amb trampó, coques, pa, llimonada casolana, albercocs i meló. Havien muntat estores, carpes i coixins per a tombar-se, un projector i altaveus amb música i microfonia.

El grup entrà a Vilafranca cantant i fent renou: “Si estàs indignat, a peu cap a Ciutat”, “Li diuen democràcia i no ho és, lluita tu també”. L’encontre fou magnífic i carregat d’emoció. Una hora després arribava el grup que havia partit de Porto Colom, hi va haver noves benvingudes i s’establí una agradable festeta a la fresca de la Plaça. Quan va arribar l’hora de dormir és varen estendre els sacs i consensuar l’hora de la partida l’endemà a les set del matí. A la nit hi va haver gent que es va dedicar a passar amb cotxe fent renou per la plaça, tocant el clàxon cada deu minuts, impedint que els indignats acabessin d’agafar la son. Això no va impedir que a les sis i mitja del matí la plaça ja estàs en acció altra vegada, taula amb berenar parada, cases obertes per anar al bany i a carregar aigua, i sempre el somriure i l’ànim de la bona gent de Vilafranca.

Amb un poc de retard es partia cap a Montuïri, el sol prometia un dia feixuc i ja encalentia de bon matí. Es va decidir caminar per la via de servei per a ser més visibles, els clàxons, aquesta vegada d’ànim, acompanyaven i encoratjaven al grup. La furgoneta de recolzament exercia d’àngel de la guarda, duent aigua, fruita i guarint les petites ferides del camí: bòfigues i escaldades. El grup ja era d’una trentena i s’allargava com una serp per la carretera. Es va arribar a Montuïri dins l’horari previst i es va repetir l’acció de Vilafranca, cançons i renou per entrar al poble. La gent mirava des del portal de casa seva, alguns amb estranyesa, d’altres amb simpatia. Va arribar al cor dels marxaires una colla de dos vellets, home i dona, molt majors, pujats damunt la vorera aplaudint i donant ànims a continuar. Els joves indignats sentien així que rebien un encàrrec que, sense cap dubte, s’havia d’acomplir, arribar a Ciutat per a dur la veu d’aquells que no podien anar-hi. A la plaça del poble altra vegada es produir l’alegria de l’hospitalitat, fruita fresca, aigua i conversa. Allà va arribar un company de Ciutat per a contar com estava la situació i els descans es tancà amb un profund discurs del amic peruà que ens acompanyava que parlà de la necessitat de sentir-nos part de totes les coses i no ser persones aïllades i perdudes dins un mon sense sentit.

La caminada a Pina fou feixuga per la calor,així i tot hi havia un poc d’oratge que ho feia més bo de dur. Els companys de la furgoneta preparaven aturadetes a l’ombra, es produïen converses, debats i cançons que feien la marxa lleugera i divertida. A Pina una altra vegada es varen obrir les portes de las cases de la bona gent, per a donar menjar i dutxes restauradores. Es va descansar devora la font, un espai ple d’arbres i verdor. La sesta va fer oblidar la mala nit i se’n va dur quasi tot el cansament.

A l‘horabaixa començava el tram més dur del camí. Ja s’havien fet disset quilometres i en quedaven altres tants. Però el clima va ajudar, el sol es va emboirar i va fer fresqueta tot el camí. El ritme va ser bo i constant i es va passar per Santa Eugènia i entrar dins Santa Maria fent un renouer, ja eren una quarantena.

A la Plaça de Santa Maria hi va haver la bibliotecària que va obrir l’espai per anar al bany. Varen aparèixer panets, embotits i al cap d’una estona menjar calent, pasta amb verdures. No es podia demanar res més. Durant aquesta etapa s’afegia un company amb notícies de Manacor, els polítics de l’ajuntament havien anat a la Plaça demanat si no sentien vergonya d’allò i que ho desmuntessin que tanmateix no aconseguirien res. La contesta del company va ser com ell, clara i senzilla, el que fa vergonya és estar a l’atur i no poder guanyar-se la vida, i que si tenien res a dir estaven ben convidats a assistir a l’assemblea del pròxim dimarts per parlar del que volguessin. Es curiós que els polítics només trobin el moment d’anar a la plaça quan saben que no hi és el gruix de la gent. De que tenen por?

A la nit de Santa Maria es va repetir el graciós del clàxon i amb crits de visca al rei un parell de vegades. L’endemà es partia camí de Marratxí i Palma amb la sensació de que era el dia clau. Es parlava de la participació prevista. Els mitjans havien seguit la marxa, es sabia que havien sortit per les noticies. Els portaveus anaven parlant amb ràdios, donant entrevistes. Pesarien massa els fets de Barcelona? La intoxicació informativa hauria fet efecte? El grup tenia la tranquil·litat d’haver fet el que calia, caminar, esforçar-se i dur un missatge clar: “ Si estàs indignat, vine a Ciutat”. S’havia sembrat la llavor.

A Sant Marçal hi havia la darrera aturada grossa abans de l’arribada a la meta. Fruita, cares de ben rebuda, banys oberts i cartells d’indignats. Entre cinquanta i seixanta persones varen partir d’allà per a fer els darrers deu quilòmetres de la marxa. Es va entrar a Ciutat per l’antiga carretera d’Inca cantant i cridant, acompanyats pels clàxons dels conductors que mostraven el seu coneixement del que passava, donant el seu recolzament a l’acció.

La policia municipal va fer acte de presència quan la carretera es va convertir en carrer i la marxa ocupava un carril d’Aragó. Quan va demanar que era aquella manifestació se li va contestar que era una caminada popular que venia des de Porto Colom, Manacor, Vilafranca, etc… aquell home no s’ho creia. Va acabar acompanyant al grup amb el seu cotxe patrulla, obrint camí i cuidant-se del trànsit.

A la una i mitja de diumenge el grup arribava a la Plaça d’Islàndia, antiga plaça d’Espanya, de Ciutat. L’objectiu havia estat assolit! L’esforç, la generositat i la germanor havien fet superar tots els entrebancs i dolors. Ara només quedava per veure si aquesta humil crida a la mobilització, unida a totes les altres faria que les persones bones i indignades deixessin enrere pors i comoditats per a sortir al carrer a afegir la seva veu i la seva presència a aquest moviment.

Paella i descans a la Plaça, els sentiments es mesclaven amb els dolors físics, massatges i analgèsics.

Arriba el moment, es comença a caminar cap al punt d’encontre. Els rius de gent conflueixen cap allà mateix. Sonen els tambors, hi ha una gentada! Es va pujant pel Born. La gent de la caminada és allà, duent la pancarta, o a la furgoneta del principi, o amb megàfons cantant consignes. Aturada davant El Principal, els actors estan defora, a l’escala, aplaudeixen. Una persiana del teatre s’obri, surt un actor i els manifestants comencen a cridar “Que canti! Que canti!”

En el moment que es va fer el silenci a la manifestació per a escoltar La Traviata i l’art va omplir el carrer, la gent s’abraçava i ballava. Un al·lot de setze anys de Son Carrió deia: Que guapo és això de fer història!

Al final, quan partíem de la Plaça, vaig als policies i els hi deman si hi ha hagut cap incident, es miren i em contesten: que noltros sapiguem, no.

Proposta d’ètica política
Als representants del poble:
 
Siau conscients de la responsabilitat que acabeu d’adquirir. Si de veres ens voleu representar a tots i totes heu de canviar la manera d’actuar i respondre a les inquietuds de la població, a partir dels que considerem els pilars bàsics per un correcte funcionament democràtic:

Transparència, col·laboració i participació.

Transparència: un govern transparent fomenta i promou la rendició de contes de l’administració davant la ciutadania i proporciona informació del que es fa i els seus plans d’actuació.

Col·laboració: un Govern col·laboratiu implica i compromet als ciutadans i demés agents en el propi treball de l’administració.

Participació: un Govern participatiu afavoreix el dret dels ciutadans a participar activament en la conformació de polítiques públiques i empeny a l’administració a beneficiar-se del coneixement i experiències dels ciutadans.

Per tot això proposem que s’adoptin les següents mesures:

  • Una comunicació permanent i transparent entre l’administració i el poble mitjançant la creació i potenciació de les assemblees de barri.
  • Tal i com indica la llei 37/2007 del 16 de novembre i seguint el projecte “Open Government Data”, demanam que tota la informació que no tengui caràcter privat dels ciutadans es consideri informació pública i es publiqui baix llicencia Creative Commons garantint la reutilització i l’accessibilitat per forma equitativa e immediata per tota la ciutadania.
  • Que en cas de que un dels nostres representants, exercint la seva funció, incompleixi la llei vigent, es faci càrrec a títol personal de qualsevol responsabilitat que aquesta il·legalitat pugui provocar. (No volem més “Ponts de riuets” sense càrrecs polítics responsables).
  • S’entén que el càrrec polític es vocacional i per això demanem que els salaris d’aquests no puguin superar la mitja interprofessional equivalent al càrrec que ocupa. De la mateixa manera demanem la supressió de dietes per l’assistència a actes públics, ja que aquesta forma part de la seva ocupació.
  • Que cap dels nostres representants tingui de manera gratuïta privilegis pels quals el poble ha de pagar. Si hem de pagar per aparcar al carrer, vosaltres també; si vosaltres no pagueu, el poble no ha de pagar.
  • Que es controli l’absentisme laboral tant del personal de l’administració pública com dels polítics que hi treballen, prenent les mesures corresponents a la falta comesa.
  • Que els ciutadans puguem participar dels pressupostos de l’ajuntament mitjançant la coneguda fórmula de “pressupostos participatius de Porto Alegre”, contemplant la realització de referèndums en temes importants pel poble.
  • Que els plens es facin a un hora en que la gent pugui participar, a les 11 del matí molta de gent fa feina. Suggerim l’emissió en directe a través de la web.
  • Que es redueixin els càrrecs de lliure elecció o de confiança.
  • Que l’ajuntament es comprometi a implicar-se o al menys tenir en consideració les proposes de les associacions i assemblees de barri.

Un video que en tan sols 5 minuts resumeixen el sistema polític actual.

Volem aquest sistema polític? Es possible evolucionar cap un sistema millor?

Una altre democracia es possible però serà dur arribar’hi.

Fábula política difundida por Tommy Douglas, prominente activista y político

Compartim el reportatge sobre participació ciutadana a Terrassa.

No hi pot haver democracia sense que hi hagi participació ni hi pot haver participació sense que hi haqui democracia.

El ser humà es un esser participatiu, la ciutadania ja participa en deport, festes i en tot el que vol participar sense que ho vegi creible, però el que passa es que les propostes del polítics d’avui no són creibles.

Ens toca impulsar la transformació,

La millor forma d’aconsseguir que la gent participi es amb resultats.

El ciutadà necessita credibilitat, que es prendrà enserio.

El ciutadà ha permenescut massa temps apartat de l’administració pública i de l’Ajuntament.

Hem de recuperar la necessitat de conectar la vida ciutadana amb la vida política, convertir el debat de carrer en debat en la vida política.

Primer llibre moviment 15M

Posted: Juny 7, 2011 in Inici, Multimèdia

Ja s’ha publicat el primer llibre sobre el moviment 15M en una versio digital lliure (se permet i es demana la copia, fotocopia, duplicat, pirateig, reproducció i difusió d’aquest llibre o qualsevol part del mateix, en qualsevol format i en tot el planeta).

Exposa manifests i propostes, articles, opinions, noticies, prensa i frases del 15M

via Acampada Palma

 

Na Xisca ens fa arribar “Comunicat de l’assemblea del Sol en respecte a les assemblees de barris i municipis” on es descriuen les bases que ha redactat l’assemblea del Sol com a guia per a barris i municipis. Adjuntam un enllaç al document Guia per a la realització d’assemblees saludables.

Ràdio 77 va estar amb nosaltres el passat dia 27M i comparteix amb nosaltres les gravacions enregistrades del Debat i de  l’Assemblea, podeu consultar-ho a 27M Assemblea i debat obert a Manacor per Radio 77.

Aprofitam aquesta entrada per agrair la seva assistència i col·laboració.